En les últimes setmanes hem assistit al que es podria denominar un enfrontament entre l'Església Espanyola i el Govern que presideix José María Aznar. Tres qüestions d'absoluta actualitat com el pacte antiterrorista, la immigració i el Pla Hidrològic Nacional, assumptes sobre els que la jerarquia eclesiàstica espanyola s'ha pronunciat, i no precisament d'acord amb les tesis de l'Executiu, han provocat que s'encengués la llum d'alarma al si del Govern que, jutjant per les seves reaccions, no està massa acostumat a que li portin la contrària o li qüestionin, des de determinats fòrums, en especial l'Església, algunes de les seves accions.

Anem per parts. Respecte al pacte antiterrorista, firmat el desembre entre els dos partits majoritaris del mapa polític espanyol, PP i PSOE, l'Església, davant la recriminació que se li va fer per part d'alguns membres del Govern per no haver subscrit l’acord, va ser molt contundent: ''ningú ens ha demanat que el firmem'', afegint que la Conferència Episcopal i, per exclusió, l'Església, té els seus propis cursos per ''defensar el dret a la vida''. En el fons les crítiques del Govern a la posició de l'Església se’n desprèn el permanent enfrontament que han protagonitzat els dirigents del PP amb l'Església basca, en especial amb el Bisbe Setién, al qui han acusat de mantenir una actitud ''tèbia'' davant el terrorisme d'ETA i, fins i tot, d'emparar certs postulats del nacionalisme basc –tant moderat com radical-. El Govern del PP, pràcticament des que va prendre possessió el març de l'any passat, es troba en campanya electoral amb l'objectiu posat al País Basc. No seria lògic prescindir d'aquest element d'anàlisi per entendre per què l'Executiu es mostra tan bel·ligerant amb l'Església en aquest aspecte.

Si aquest assumpte ha estat un dels punts de fricció entre l'Església i el Govern, la immigració també ha provocat un element de controvèrsia entre ambdós. La Conferència Episcopal es va pronunciar recentment, coincidint amb les tancades d'immigrants en diferents parròquies de Barcelona, ja concloses, a favor que els ''sense papers'' que ja vivien a Espanya abans de l'entrada en vigor de la nova llei d'Estrangeria, fossin legalitzats. A l'Executiu, com era d'esperar, aquesta declaració li va causar un profund malestar.

Però si aquests dos assumptes eren ja motiu d'enuig, l'homilia que es va pronunciar a les parròquies de Deltebre el diumenge 25 de febrer en contra del transvasament del riu Ebre i en solidaritat amb la manifestació que aquell mateix dia es va realitzar a Barcelona, va ser la gota que va fer vessar el got.

Per al Govern d'Aznar els pronunciaments de l'Església en aquestes tres matèries van merèixer el qualificatiu de ''sortides de to'', però no tant perquè l'Església expressés la seva opinió sinó en desacord amb la posició de l'Executiu.

Aquest distanciament entre el Govern, els votants del qual són majoritàriament catòlics, i l'Església en un Estat aconfessional, planteja una qüestió bàsica que Àlex Seglers, autor del llibre ''Autogovern i fet religiós'', abordava recentment en unes declaracions a ''La Vanguardia''. En opinió de Seglers ''el PP no ha entès el concepte de laïcitad, que implica una sana cooperació entre poder temporal i poder espiritual, però des de la independència''. Per a Seglers l’Executiu s'ha equivocat en buscar en l'Església arguments de legitimació dels seus interessos polítics, en lloc de respectar les opinions eclecials.

Però l’enfrontament entre l'Església i el Govern no només s'ha produït per les manifestacions d'aquesta, sinó també perquè l'Executiu no ha mantingut, en qüestions com l'avortament, l'eutanàsia, parelles de fet, sexe i violència a la televisió pública i classes de religió, les posicions que l'Església esperava. Com exemples, cal citar que l'Església confiava que amb l'arribada del PP al poder, ara amb majoria absoluta, es frenés qualsevol iniciativa de legalització de l'eutanàsia i que es tingués una actitud més ferma respecte a la píndola abortiva. Quant a les classes de religió, s'esperava que l'Executiu actués amb rapidesa per canviar l'actual situació i que les classes de religió, a les escoles públiques, deixessin de ser optatives i en horaris en els que nens i adolescents prefereixen inclinar-se per matèries més lúdiques.

Així mateix, des de l'Església va causar certa sorpresa que les Corts Valencianes, on el PP té majoria absoluta, aprovessin una llei de Parelles de fet, similar a la ja existent a Catalunya. Al contrari que a Catalunya, on els Bisbes catalans van ser molt crítics davant l'aprovació de l'esmentada llei, la jerarquia eclesiàstica de València va tenir una actitud molt més tèbia davant la iniciativa de les Corts Valencianes. No en va, resulta una mica contradictòria la posició de l'Executiu que dirigeix Zaplana i la que han mantingut els seus correligionaris del Govern central.

No obstant això de tota manera, ambdues Institucions estan recobrant a poc a poc el clima de diàleg que va precedir a aquest. A Roma, el vice-president del Govern, avui ja ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, i el president de la Conferència Episcopal, Antonio María Rouco Varela, van tenir temps suficient per donar-se explicacions mútues i desfer algun que un altre greuge.